17 anys d’Hortaneta a Picassent.

53 persones d’entre 13 i 19 anys van participar en la ruta de senderisme a la llum de la lluna a Picassent.

Joves de Picassent, Mislata i Massanassa van ser els protagonistes d’esta ruta.

El recorregut, una ruta en inici a la urbanització del Pinar, que ens va dur a pujar per “la del gas” fins a la Cova del Carboner, on vam sopar. Des d’ahí fins a completar les 5 pujades ja sopats. En tornar a iniciar ruta, el Barranc de la Guatleta ens va dur de la mà fins a trobar-nos en la Cova de l’Aguila. Com sempre les rutes pel barranc són més dures del que semblen, ja que caminar entre pedres, estar pendent dels girons de peu i de la conversa cansa molt.

L’objectiu, vore la lluna de fresa, segons es va comentar durant la ruta, una de les mes baixetes de l ‘any que deu el seu nom a les tribus indígenes, que es van inspirar en eixa fruita que té el moment de màxim esplendor en estes dates.

I esta és només una de les múltiples converses que es donaren entre els i les participants, perque enguany no acompanyava la climatologia per a vore la lluna, no acompanyava l’oratge perque a les 00.00 marcava 23 o 24 graus de temperatura, el que si acompanyava (i és el que ho canvia tot) són les persones, els espais compartits, les divergències, les cançons, el cansament, el suport, entendre a l’altra persona, la vulnerabilitat que en algun moment se sent estant tant exposat a la nit, totes estes qüestions que han segut el pegament de milers de vivències semblants al llarg d’anys i anys d’activitats a la natura.

En concret a Picassent, enguany celebrem 17 anys.

17 anys de propostes educatives en el medi natural, de transmetre coneixements, patrimoni, cultura, estima pel territori i sobretot facilitant l’experiència d’exposar-te a que alguna cosa no funcione com esperaves, a una punxada de bici, un giró de peu, que me canse més del que estic acostumat, de viure primeres vegades compartides. Jo vos he de dir que me sent feliç pensant-ho.

Però açò ve donant-se fa molts més anys, fa més d’1 segle!! perquè l’entorn natural és un espai d’experimentació dels límits per a qualsevol edat, i sobretot en l’adolescència, perquè ens educa i aprenem, perquè és una ferramenta pedagògica fonamental que transmet valors, facilita l’autoconeixement i la convivència, i mirar el nostre entorn com un element indispensable per a ser com som.

Gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible.