El passat divendres 2 de Juny, un grup de 46 persones d'entre 13 i 64 anys, vam realitzar l’anual ruta nocturna a la llum de la lluna per el Parc natural del Tello, declarat com a tal en el 2005.

El bus ens va deixar al corral de bous de Machancoses, ací vam començar a caminar per la Vereda del camí d’Alfarp a Alcàsser, agafarem el desviament a l'esquerra de la mítica senda València, que ja forma part del terme de Llombai. La seguim i prenem el camí que ix a la esquerra, marcat per “mollons”  fins arribar al Barranc Fondo, des del qual tornem a connectar amb el camí València.

La pujada al mirador ens ix a mà dreta quan passem la bassa de reg que hi ha a l’esquerra del camí València. Aquesta pujada arriba a tindre una pendent del 20% i 177 metres de desnivell positiu, pel que es fa un poc dura. No oblidem la Lluna, companya de ruta, d'anècdotes i d'algun sustet que ens fa prendre consciència de  la importància d’una bona alimentació e hidratació, sobretot si anem a fer exercici, a més de conéixer els conceptes bàsics de primers auxilis per poder gaudir de l'exercici amb seguretat.

Vam sopar a  les tauletes del  mirador i vam observar les llums de les diferents poblacions i infraestructures per identificar els següents punts: la silueta de la serra Calderona al nord; al mig/ est: el port de València amb tota la seva lluminària i l’Albufera , que es l’únic trosset que trobem sense llums, on vam fer memòria de com l’Albufera està desapareixent a causa de la falta d’aigua i la mala qualitat d’aquesta, la caça descontrolada, a més de l’acumulació de sediments deguda als diferents abocaments que rep i la mala gestió que esta fent-se d’ella; i el Far de Cullera al Sud, del que podem veure la llum girar quan rodava.

Una volta sopades i fet col·loqui després, vam baixar al Pla de la Pólvora. Des d’aquest punt, no es veu la costa ja que estem en un collet de muntanya i vam aprofitar per fer ús de les indicacions d’orientació que marcava la  programació de la ruta. Vam identificar el carro de l’ossa major i l’estel polar, que ens serviran de referència sempre que busquem el Nord.

Tornarem per el camí de la pólvora identificant els arbres endèmics com el pi de carrasca i reconeixent els olors de les plantes aromàtiques que havíem vist en el camí d’anada (bruc d’hivern, romer, timonet, aladern, ullastre…)

Després de diversos anys sense poder disfrutar de la lluna durant esta ruta, enguany es va deixar vore des del primer moment. Esta companyia va ser l’element que li faltava a la ruta per a convertir una activitat esportiva, en una vivència. Esta activitat aglutina molts elements que fan d’ella una vivència completa, el contacte en la natura, l’exercici físic, la diversitat de persones trobades allà (diferències d’edat, de raça, de nacionalitat, ...)els xicotets entrebancs que durant la ruta poden sorgir, l’energia desbordada de les persones joves, la familiaritat amb que es tracten i et tracten, entre altres i sembla mentida que tan sols després de tres hores i mitja de convivència, marxarem totes d’allí amb un somriure a la cara i amb la sensació d’haver facilitat que totes haja’m disfrutat.

Cada any ha estat un repte aconseguir eixe clima i, evidentment, no sempre s’ha aconseguit. Però, enguany no podem més que, ser agraïdes en totes les persones que van confiar en nosaltres per a tindre una vivència que, esperem, pose llum en dies de penombra.